Al llarg del transcurs d’estiu (breu incís, ja estem a l‘equador!) se
celebra bona part de diades, festes majors, concerts populars i
festivals de música, uns més emblemàtics que d’altres però a tots hi
destaca la capacitat de cooperació dels equips encarregats del muntatge.
Un d’aquests esdeveniments és el Festus de Torelló, Festival Jove d’Arts al Carrer (el més jove de la comarca). Amb “ressaca” de Sónar però amb ànims, vaig obrir-me a descobrir nous artistes d’àmbits com la dansa, arts plàstiques, música, circ, arts visuals, teatre, etc. I en concret els més alternatius del municipi, protagonistes d’aquest blog. Distortled Box,
sis amics amb una acció innovadora a la ment i una consola entre mans.
    Una producció 100% audiovisual, 200% experimental i 300%
electrònica.                                                                                                              Acompanyats doncs amb la tecnologia 8Bit i un conjunt de programes per manipular els seus sons (consoles com la Nintendo Game Boy o la Sega Master System)
i un megaltaveu portàtil, el qual fa homenatge al nom del conjunt
(construït per ells mateixos a base del reciclatge) i envoltats dels
amics més propers com a potents seguidors. Van crear un recital
espectacular a la vista, oferint espectacle per tots els sentits, fins
i tot al vestuari. Cadascú amb estil propi, guarnits amb elements
inconnex entre si,  però amb molta expressió, personalitat i estil.
Així doncs uns shorts florescents, una perruca victoriana, unes ulleres
ecovintage i una màscara de gas, convidaren a endinssar-te com a una
quarta dimensió, com si el que es visqués estigués entre lo real i lo
fictici.                                                                                                                                             Excèntrics, van convidar a ESCOLTAR
(hi poso especial rellevància) una oferta nova pels oïdes de la majoria
dels espectadors que els contemplàvem. Tornant escoltar,  el seu estil
musical resulta vital escoltar-lo, entendre’l,  aleshores és com
percebre un conte musical. Els seus canvis sonors amaguen inspiracions,
significats, estats d’ànim i per què no, pensaments. Doncs l’art és això “una filosofia que reflexa el pensament” (A.Tàpies). Música
estrambòtica, tan estrambòtica com el moment que vaig coneixe-ls; cosia
a un dels bars que solc freqüentar acompanyada d’una tassa de tè. Quan
una veu masculina va prestar especial interès en la meva acció amb un
comentari espontani molt simpàtic, per descomptat, no vaig finalitzar
la peça que confeccionava, però l’intercanvi de converses i impressions
(vam xerrar pels descosits, mai més ben dit) i l’intercanvi de telèfons
i uns mesos més tard, la amistat, va valdre la pena. D’això fa 6 mesos
i fins ara no he tingut la oportonitat de dedicar-los un blog.
Vitàlics, anfitrions, originals i divertits,  amb ric interès tècnic. Distortled Box
aposta per l’autoedició i exploració de sons, aquests, compactes i
potents, amb paràmetres alernatius i una base sonora “línia”
videojoc.                                                                                                                                                 Destaquen pel seu estil digne de segell
propi, una tècnica poc convencional i la manera de presentar la seva
música, cada integrant amb representacions personals. Executant
sessions ordenades però com improvitzades, molt naturals.Bebent
refrigeri proporcionat pels cambrers del bar de sempre, escoltats i
recolzats per amics, companys i veïns, van debutar un divendres fins a
sortir el sol. Tot un comportament cultural-musical a la plaça major de
Torelló, on tans cops han passat estones.   Actius, en 30 dies, he tingut la opció d’escoltar-los en quatre ocasions, la darrera a la Festa Major de Torelló.
Aquest conjunt tan peculiar no deixa indiferent als espectadors i
oients, generosos en quan a temps. M’hauran de perdonar els meus “anars
a dormir” abans de la finalització, encara no he presenciat cap comiat
(de ben segur és autèntic com ells). Sé que em perdonaran doncs si
destaca per alguna cosa la política de fer d’aquest grup és el bon
ambient i símbol de llibertat.                                                               Amb talent, treballadors i amb
ganes de fer-se conèixer, mantenen un ritme de producció àgil, guiats
per la inspiració, sense forçar però, la producció. Evitant tot tipus
de pressió; lo important és gaudir creant. I tot i que la consolidació
de projectes, sobretot artístics, requereix temps i maduresa. De plaer
i il·lusió els en sobre (ingredients essencials per cercar el que es
proposin, ja sigui l‘èxit com el plaer altruista).Distortled Box no són dj’s,  ni músics, ni freaks del videojoc, són artistes (de fet, una mica de tot lo anterior també!).Distortled Box trenca,
provoca, pot agradar o no, però el que és cert és que no deixa
indiferent, i creieu-me, avui en dia és molt difícil aconseguir-ho.
Voleu desxifrar la fórmula d’aquests Marios musicals?         Proveu a
http://www.distortledbox.com/home.html Gràcies