"La vida és curta per arribar a ser
savi"
A la filosofia
helenística, el savi és la persona que ha aconseguit la felicitat i vida
desitjada exercint la raó i la pràctica de la filosofia.
La
filosofia és el saber.
Saber és igual a ser savi.
La saviesa és
una habilitat que s'adquireix amb l'experiència i el sentit comú.
Que

la vida és curta això ho sap tothom.
Les
ciutats són sàvies, exhibeixen la seva identitat, història i cultura amb
els
seus
edificis, sense ells, no existiria molta de la diferència entre una
ciutat o una altra, sense ells es perdria gran atractiu de moltes
ciutats  i gran part de la història. No en sabríem tan.
Un altre aspecte identirari és la música,
turistejar a
través de la música no s'estila, tot i que és un aspecte a
tenir en compte per
conéixer una ciutat/país, no només per descobrir estils i sons
tradicionals. Les lletres poden arribar a delatar costums,  situacions
actuals i tradicions de tota una comunitat.  Amb la
moda és pastat.
Les grans superfícies han invaït Europa i el món
en general, una persona de Barcelona pot anar perfectament igual
vestida que una persona de Grècia o fins i tot Filipines.
Turistejar lo
autèntic, tradicional, típic de cada país no és complex, només cal
recerca i investigació.

Autèntic i ferm a la terra, la filosofia de
l'empordanès Carles Sanjosé, narrador d'històries i de professió
arquitecte,
es basa en
evolucionar com a persona sense perdre els ideals. Evolucionar
professionalment, en l'amor, en el "temps (i
rellotge)", en el pop català.

Per evolucionar s'ha d'experimentar, aquest és el principi de la
filosofia d'aquest projecte musical de mà d'en Carles (veu i guitarra),
en Pep (bateria), en Richie (teclat i veus), en Xarim (veus i guitarra
elèctrica) i en Miquel (veus, baix elèctric i Ashbory bass).

Molts podrien dir que les lletres de  <Sanjosex> desperten melancolia i
pessimisme de cara a la vida en si, enfocades sobretot a les tradicions
culturals, el transcurs del temps i el desamor. La "pura
realitat" no és així; el cantar aquestes lletres ja és
símbol de força. Un plantar cara, un hometatge, una reflexió, una
introspecció, "quatre
pensaments". Dedicar unes cançons a les tradicions ja és recolzar-les i
fomentar-les.

Aquest inventor d'edificis,  presentar el disc; <"Al
marge d'un camí"> a un petit
palau de la música (Barcelona), ple
(530 persones), dins el cicle BandAutors (on aquesta setmana han actuat
els
Standstill), va ser un concert realment emotiu.
De professions paral·leles, en Carles ens va convidar a fer una parada
al marge i analitzar i
reflexionar sobre la vida. Les inquietuds que van incloses amb aquesta i
la inspiració o millor dit conclusió, que aporten aquestes inquietuts.
Amb un concert equilibrat i molt profund. Que despuntar amb unes
guitarres amb més potència i protagonisme.
La trajectòria vital d'aquesta banda, és observar el món
musical amb inquietuds, absorbint i aprenent del voltant, sense prendre
excessives influències. Mirant més enllà. 
Desprenent senzillesa i sinceritat. Com un nen entremaliat amb moltes
coses a dir
amagat en el cos d'un home que trepitja amb cura el terreny adult. I
d'expressió serena (tan serena que es feia curiosa), en Carles  ens
convidà a reflexionar i filosofar, fermament i plantant cara amb aires
irònics. Sobre la relació entre passat-present-futur. Fent capgirar els
punts negatius del "mar de
dubtes" d'avui dia.
La seva veu captar l'atenció de cadascú dels espectadors com si es
tractés d'un de tu a tu, amb matisos poètics i frases espontànies.
Acompanyat d'una qualitat sonora equilibrada, excel·lent. Amb tocs
flamencs i fins i tot de rumba.

Tot i coneixe-l fa dos anys i mig, quan encara no s'estilava l'spotify i
el last.fm era gratuït. I haver assistit a un concert anteriorment.
Vaig redescobrir aquest artista en un escenari on t'obligava a mantenir
una postura calmada (que no sempre podia contenir) amb els sentits ben
oberts.
I
tot i que sabem que
el <"futur és incert">, aquest savi de les línies pot estar orgullós
d'haver tingut la oportunitat de fer un acústic en un escenari tan
emblemàtic com és el <Palau de la música>. Un concert de butaca sublim.  
Fins la propera!