Musicalment parlant,
Pasternak és el local més alternatiu i modern de la comarca. I tot i
que Osona ofereix un ampli ventall de locals nocturns, aquesta sala mereix bé, un dels meus millors elogis. Amb una filosofia personal, gust i bon criteri com a sala de concerts/discoteca i apostant per la
música en directe i concretament el segell independent i 'autor. Ha rebut
els millors grups catalans del moment, en estils molt versàtils.Aprofitant

el cinquè aniversari d'aquesta sala; la programació d'aquests mesos
serà molt, molt temptadora. Amb formacions de nivell com Mishima o Els amics de les arts. A més dels dos protagonistes d'aquest blog; Sidonie i
Sanjosex. Tan diferents i referents per una servidora.Sidonie,
grup psicodèlic d'identitat urbana i de carrer, no de
qualsevol carrer, sinó del Abbey Road de Londres. On van masteritzar
l'últim disc a l'estudi on el seu major referent
musical, The Beatles, va produir-hi històrics temes. Aquest grup no
regalava el seu
ritme frenètic al cor d'Osona des de la "Festa del Porc i la Cervesa
del
2008", a Manlleu. Així doncs, tot i que fent-se esperar amb tres
quarts
d'hora de retard. Aquest conjunt revolucionar la sala i demostrar el
seu salt i millora qualitativa, sobretot pel que fa a la composició. Va

ser molt
curiós viure tantes sensacions juntes en un mateix concert. Per fi vaig
poder gaudir, en ple directe, d'un dels grups que més escolto
últimament, molt emocionant. La
divergida diferència de watts vers el directe i el
meu portàtil aportaren als meus oïdes una sonoritat
exquisita. Afegint un joc de llums molt rítmic. Els protagonistes
aconseguiren entrar a l'espectador al poder
sobrenatural de la seva embriagadora música. Com ells argumenten;
"imaginant el món a través del seu món". Impossible quedar-se immòbil
davant l'encertada combinació del seu rock-indie-pop psicodèlic, amb
certa arrel anglosaxona. Sense cap dubte, un grup que guanya potència en
directa. Definitivament
destacaren per transmétre energia i ganes de passar-ho bé plasmat a la
interpretació i
posada d'escena.Envoltada de nombrosos seguidors fidels al grup,
vaig
ballar i
cantar tímidament a l'amor i al desamor, el que va ser presentació del
seu nou disc.Destacar la divertida
confessió del cantant, Marc Ros, sobre el seu fanatisme per l'històric
conjunt AC-DC, aquest, demanà que s'intervingués la reproducció dels 
videoclips d'aquest conjunt, projectats a la pantalla de la sala.
Justificant que no el
permetien concentrar-se. Concert molt suggerent i
plasent. Destacar el contacte amb el públic amb converses obertes. A
més de per mi, els temes especials;Giraluna,
escoltar-los asseguts al terra mentre en Marc sortejava els nostres
cossos, acariciant els caps en un paper protagonista, el sol. Va ser
tendrament
emocionant.Potència i energia del conjunt, amb Nueva York.

Mestissatge
i ritme àrab que tan em recorda al místic viatge a la Índia, amb
Varanasi.

Dolçor, deixant endarrera una imatge dura amb Por ti.

A
més, vam poder gaudir de col·laboradors d'espontanis amb Un dia mas en
la vida o Los Olvidados, entre d'altres.Sidonie, d'aparença dura i
viril van aportar aventura a l'escenari, mentre que Sanjosex destacà
per l'aparença
reflexiva. 

Sanjosex, d'esperit lliure i personalitat
indiscutible, després del passat MMVV, i en un ambient molt íntim, varen
tornar a
plasmar a l'escenari vigatà fets i pensaments quotidians, amb cançons
molt directes, elaborades i
característiques. Com
argumenten els propis artistes; "no apta per qualsevol oïda". La
mort,
el sexe o les casualitats van ser protagonistes en versos clars,
contundents i amb un
llenguatge musical i instint molt propis, prenent forma en temes rics de
significat
i raó. Amb un registre bastant ampli; pop alternatiu i d'autor, amb
tocs flamencs, blues i soul. Varen marcar molt la bona composició de
les cançons, destacar els tocs de piano. Com a punt negatiu, m'atreviria
a dir que va faltar potència i efectivitat de veu i piano. En alguna
ocasió es va
haver de
fer callar al públic. La il·luminació però molt equilibrada i una
posada en escena molt entenedora i ordenada.Sense dubte, Sanjosex és
un dels
grups amb segell català més talentós, autèntic i particular del moment.
Amb lletres
molt madures i elaborades, sobretot a l'últim disc.Vam escoltar
cançons d'èxit de reguitzell o bé cançons noves, en el que
va ser
la presentació
del seu tercer disc. Van bordar el tema Fem l'amor on Sanjosé tocà
l'harmònica en comptes de la guitarra.Contràriament a
Sidonie, amb una imatge molt casolana i
"anticomercial" i vestuari sense criteri de consonància i equilibri com a
conjunt, naturals i senzills. La veu de Sanjosex ens
convidà a la reflexió amb cançons missatge plenes de metàfores. Sanjosé,
cortès i d'expressió
trista,
contrastava amb somriures ingenus i ulls observadors, a més de balls i
postures un tan peculiars. Vull destacar els seus agraïments més
sincers al arribar la finalització del concert. En fi, desitjo que
la
programació d'aquesta sala segueixi portant formacions d'aquest nivell a
l'escenari vigatà com a símbol de bon marc d'actuació d'oci nocturn. Abans
d'acabar però, voldria corroborar el
que tans cops he dit, vull un "novi" músic! (per a qui pogui llegir).
Gràcies.