Personalment em sento orgullosa de tenir un any més, doncs els anys i els
records són l'únic paradís o tresor que ningú ens pot arravatar.
Un amic especial recentment em va recordar unes paraules d'en Miquel
Martí i Pol; "tot passa i tot queda però lo important és haver caminat".
Cada cop que compleixo anys faig "historial" del que he viscut o bé he
deixat de viure, mica en mica els anys passen i les vivències deixen
petjada , i tot i que molts penseu que estic a la flor de la vida, i que els 25 són preciosos i intransferibles. El temps apreta per a tothom i tens la sensació de no haver corregut prou, d'avegades, és al contrari.
Aquest any he decidit que sigui diferent, no sé per què he arribat a
aquesta decisió (bé, de fet sí) però és així.
No meditaré sobre el que he perdut i cercat, caminat, viatjat, somrigut i plorat, après i
oblidat... Doncs més enllà de tot tipus de reflexions complir anys tan
sols és un clar símptoma de que un és viu.
Els anys és un instrument extraoficial per contar els dies viscuts (no
se m'acut res físic periòdic que té tot individu des de que neix fins
que mort, m'imagino que un dels motius d'aquesta denominació és aquest).
Amb els dies viscuts he madurat, he agafat conciència sobre mi mateixa
(amb cert marge, doncs un punt d'improvització i bojeria a la vida sempre és gratificant),
he assimilat coses externes a mi que m'afecten directa o indirectament,
he près empenta per projectar i construir el meu propi present (no vol
dir que sigui vàlid pel futur), he guanyat experiències, he après alguna
cosa més... Per a mi, això és la riquesa de complir anys, lo demés és
físic, es pot consumir!
Si he de ser sincera, no li tinc por a fer anys per què sento que visc
cada moment que se'm brinda de la millor manera (o almenys ho intento).
Sí li tinc respecte, doncs el temps em passa massa ràpid!
"Qualsevol futur és una perillosa adivinalla" (Haiku d'en Mario
Benedetti).

Aquest any em limitaré a donar les "gràcies especials" (aspecte aprés
d'una persona nova a la meva vida però molt important per a mi, ella és
gratament generosa, sé que m'estàs llegint, és cert).
Així doncs, gràcies família per cada moment compartit! Germans i pares,  amistats juvenils, amor d'adolescent, amants d'una nit, o dues. o...un retrobament interessant, família, clientes, "clientamigues", una amistat amb cert rencor, converces i
projectes d'amistat amb artistes, companyes d'esperit positiu,  amics
d'aventures i cine, nous descobriments, millor amic, proper
amor... LA FORÇA I EL PES DELS ANYS SOU TOTS VOSALTRES!

Estic agraïda de poder viure el meu jo, amb lo que he nascut i m'he
topat al meu voltant, per poder menjar, dormir en un llit, poder
treballar, viatjar, escollir, estimar, sentir, somriure, en fi, poder
estar, existir!
Doncs l'edat només és una forma de medir el temps i tenir una excusa per
ser protagonista d'un dia, una nit, un ram de flors o un pastís.

Seguiré buscant el compàs a la vida... Visca els records! visca l'art! i
visca complir anys!