El que ha sigut la meva estrena al complet del Mercat de Música Viva de Vic (21ª edició). Amb uns cinquanta concerts en cartellera (el 25% d'aquests, internacionals). Va ser entusiasta -al migdia, a l'escoltar els assajos de la banda Big Latin Band van donar una pista important-. Tan entusiasta que sense adonar-me'n no era conscient de lo àgil que seria en arribar la fi.Dijous, després d'una tarda de presentacions de l'Harmonia a cares noves d'altres indrets de Catalunya i una bona venda. Va ser un començament, molt relaxant escoltar la música tradicional africana amb mestissatge contemporani d'Omar Sosa i equip a plaça. Amb l'estómac satisfet després d'un entrepà a la Terra (Taverna Catalana). Vam dirigir-nos a la plaça de la Catedral a escoltar més d'Àfrica, on vaig agafar ritme i dinàmica. Per, més tard, acabar en un bon clímax de música electrònica en mans del Dj Eloi del Baile, resident d'una emblemàtica discoteca de Vic. Perfecte combinació d'elements a l'acollidor bar Àgora; escenari (il·luminació, decoració i distribució), ambient (cambrers i clients) i sobretot, ambient (festiu però tranquil...era dijous!). Una sessió gairebé a porta tancada, escoltant música electrònica amb revisions d'altres dècades combinades amb bases electròniques contemporànies i cançons "newrevival". Per que el secret està a la "mescla".  Divendres; divendres migdia vaig aprofitar l'estona que tinc lliure per contemplar l'àgil tasca dels operaris (i els seus definits pectorals) que sota la pluja feien els últims preparatius (enorme organització darrera un festival de carrer) per rebre més...més música! Al vespre, tot passejant entre el casc antic vaig descobrir nombroses actuacions off, espontànias i independents, plenes d'ambició, dedicació i il·lusió de petits grups alternatius. De cartellera, entre els tres dies vam poder escoltar un Quimi Portet a casa, que no va poder rebre a tots els aspectadors que volien escoltar l'estrena del seu nou disc. Un Roger Mas d'èxits. Els emblemàtics Lax'N'busto molt "escuets". Una Dixeland emotiva. Els 10 anys i la festa de celebració dels Dept. Els ritmes jamaicans dels experts Dr.Calypso. Els frenètics La Kinky Beat. Un Estanislau que m'ensisa i enamora. A més de l'"Ordre i aventura" dels Mishima. un Marc Parrot sense "la peca" (amb o sense "peca", aquest "chabal de la peca" no m'enamora). Les reivindicacions del basc Muguruza. El gadità Tomasito amb el seu flamenc-fusió. Les cançons d'autor del menorquí Juanico. La ironia de Manel (guanyador del premi Puig-Porret d'aquest any). I els meus preferits; els inconformistes i poetes catalans Mazoni; amb el seu nou disc "Eufòria5-Esperança0"; pop-rock-indie català sincer amb repàs dels anys 60 fins la actualitat. El seu ritme frenètic i "rocker", la veu forta i les dues bateries protagonistes, aportaren divendres ritme a plaça (tot i amb pocs seguidors). De ben segur que la seva trajectòria anirà en alça, fruit de la seva qualitat musical; tan de so i veu com de composició. Doncs tenen un segell propi i molt personal. Tot i que tos els temes m'encanten, no m'és gaire complicat triar una cançó; la vibrant "No tinc temps" del disc Esgarrapada (i com no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar) amb el seu permís (doncs es mereixen unes línies més d'aquest blog) retornaré al tema principal; el mercat.Un cap de
setmana amb mesclas de músiques tradicionals i nous i eclèctics
registres, i gèneres i estils com reagge, pop-rock, folk, new age, indie, indie català, jazz, hip-hop, drum and bass, tango, etc. Quan la ment m'ho va demanar; vaig fer un respir pels oïdes, en un ambient tranquil i bohemi a la cafeteria-llibreria Occità on la pausa musical dels alts Watts en directa donava pas a un murmur de música de fons amb gust. Els The Killers, l'exposició temporal pictòrica i una botaca, acompanyats d'una interessant conversa sobre viatges amb el trampat propietari van ser una bona fusió per descansar ment i cames, tot fent una canya (massa quantitat de cervesa pel meu estómac).Com ja he comentat en blogs anteriors; Vic és una ciutat de Fires i Mercat i el Mercat de Música Viva (des dels anys 80) no només és popular per la gent d'Osona, també te públic català i nacional. Aquesta temporada ha estat un mercat o fira de la música molt activista per part de la organització i molt participativa per part dels espectadors. Mercat que com a principi és regeix per la novetat i la indústria musical catalana (50% de les propostes). Pels músics és una molt bona manera de vendre's com a producte no només pel volum de públic, també per les productores. Aquest any va destacar l'Homenatge als 50 anys de la Nova Cançó amb "Al vent", on Marc Parrot va oferir una nova mirada, una nova veu d'aquesta  emblemàtica cançó. En un concert on les cançons catalanes d'autor d'aquesta generació van ser les protagonistes, com cançons de Juan Manel Serrat, Raimon, Lluis Llach o Jaume Sisa. Molt emotiu, tot i que vaig trobar que hi va faltar èmfasi en aquest homenatge; sobretot a nivell periodístic cultural i polític. No només a d'Osona, a nivell Catalunya. Em va decepcionar bastant. Doncs la música catalana no seria el mateix sense el camí que es va obrir en temps delicats per Catalunya.M'imagino que a l'hora de programar el mercat, aquest any es va veure amb menys pressupost debut a la crisis econòmica (que també afecta a entitats i ajuntaments), però cal dir que he vist molt bona estructura i organització per part de les administracions encarregades. Tot i que vaig escoltar dir que els grups tenien poc temps d'alt d'escenari. La veritat és que sí que algun grup se'm va fer breu. Potser els aspectadors no vau trobar a faltar el mercat dels artesans que cada any acompanya Música Viva, però per parts dels participans que vam esperàvam la participació i vam sol·licitar plaça sí. Doncs només amb un mes d'antel·lació s'ens va comunicar que per part de IMPE VIC s'havia decidit que no es realitzaria aquest petit mercat paral·lel, només participarien les parades de material i instruments musicals. Tot i que en realitat no va ser així; doncs vaig poder comprobar varies parades molt ben acomodades tan d'aliments com de bisuteria i artesania, tot i que en menys quantitat que anys enrrera. Mercat Música Viva de Vic, Art pels Oïdes.