L'Escanyapobres de mans fines de soledat s'alimentava, una soledat
llorejada per cridòries boniques.Dormia i dormia i no restava temps a
festejar. I quan no dormia, el festejar es convertia en un conglomerat
de truites;"truita de tonyina, de patata i ceba, truites exòtiques i
truites tradicionals, esponjoses, en entrepà, sense ceba, en pinxo,
sola o acompanyades d'un quinto, truites de la mare... S'havia convertit en un Escapanyapobres
somiatruites!"Vivia
envoltat d'ous...Fins que al arribar una
vesprada (podria pensar-se que qualsevol, però sorprenentment no era
cert), la lluna va renunciar a sortir-hi més. Tan poc elogiada,
observada, desitjada se sentia, que va decidir perdre's entre prats de
contrastos, cavalls blancs
pensatius, entre l'herba afilada com espases i roselles ferides.Sola
o acompanyada, aventurada, endavant...La seva immersió en
contemplar el que les oportunitats
de sortir va ser la causant de què es perdés entre metalls i toxines,
polítics i gegants.L'Escanyapobres -que preferia escriure els seus
pensaments més que parlar-los, aleshores entre somnis-, amb les parpelles aclocades,
volander i encaboriat; cridar l'atenció de tothom; mercaders i
enginyers de joguines, policia i fruiters mediàtics, famosos i escriptors de males notícies. Ple de desesperança i trist. Clamorejava i clamorejava en busca de la lluna.L'Escanyapobres
restaria dormit tota la vida, somiar somiaria, però només dormit.-somiant
només dormit- (conte per a rumiar)Comentari personal:No és fàcil escriure un conte per adults, doncs a diferència dels contes infantils, s'utilitzen per reflexionar i no per adormir-se (exepte accepcions).Et convido a que busquis més enllà, et convido a rumiar.Gràcies i Fi.