Amb "els mitjons sencers", la primera rosa a la tauleta i un dia
asolellat vaig penjar la senyera a la balconada com a benvinguda a la
darrera diada de Sant Jordi. No cal narrar la llegenda medieval del
cavaller i la princesa. Origen de la commemoració d'avui dia i motiu pel
qual regalem una rosa o bé un llibre.
Cert, les flors moren i els
llibres tenen fi, però el detall és el que compte. El detall, el foment
per la lectura i l'excusa per aportar color a casa.

Al sortir de casa, vaig respirar aire fresc, poètic,
romàntic...potser fruit de fantasia i exaltació per aquest dia.
Va ser gratificant observar persones a banda i banda amb la rosa en mà.

Vic preciós (no tan com l'any passat, la culpable? la pluja). Aquesta
vegada però, la protagonista d'aquest post és la nit de diada a
Barcelona. Regal d'una de persona important per mi, l'Oleguer.

Els objectius principals de l'esdeveniment "regalat" van ser; la
promoció
de la campanya "Barcelona Té Sang" (promou la donació de sang), celebrar
la Diada de Sant Jordi i, principalment, realitzar una mostra del bon
moment de l'escena musical de la ciutat. Un festival avalat pel treball
d'una serie de joves bandes locals que han sabut obrir-se camí al
complicat món de la música d'avui dia. Artistes conectats en un mateix
esdeveniment que més enllà de les diferències musicals i de
competència, comparteixen el mateix esperit personal, d'acció i
innovació. Amb la música com a vocació.

L'EscenaBCN, comptar amb la participació dels artistes més importants
del panorama musical barceloní en una programació àmplia amb concerts i
xerrades socials i culturals promogudes a través de xarxes socials
populars.

Un festival de nova generació, fresc, divertit, amb molta ambició i
il·lusió. Un bon punt de trobada de joves bandes locals -algunes
d'elles consagrades internacionalment- de diferents estils musicals; com
el pop, l'electrònica, rock o
hip-hop, entre d'altres. Un total de 14 formacions, repartides en dos
escenaris anomenats "llibre" i "rosa"). Un esdeveniment de llarg
recorregut (12 hores ininterrompudes).

El festival també va oferir un escenari obert, on qualsevol formació
podia
participar de manera
"espontània" (calia inscriure's uns dies abans). Aquests artistes
anònims, tot i no poder estar presents al cartell, també formen part
d’aquesta nova generació. Per aquest motiu la organització va disposar aquest espai.

Tot i que l'EscenaBCN es va enfocar com un festival d'innovació amb
grups
"indies"; cal dir que la majoria dels grups que van participar compten
amb un potent recolzament mediàtic. A més, de tocar, normalment, a
festivals
esponsoritzats per marques de refrescos o moda. Com en aquest cas, la
marca catalana Desigual, la qual va ser una empresa promotora.

Els 3.500 assistents però, no van ser suficients per completar el caliu
necessari en una infraestructura de grans dimensions com és el Palau
Sant Jordi i Sant Jordi Club (tot i estar parcialment tancats),
m'imagino
que el motiu principal  van ser els 38 euros d'entrada (considero que
és
un
preu abusiu).

Tot i que els espectadors vam estar molt còmodes, sense
aglomeracions (un festival ordenat però amb molt poca vigilància) ,et senties
lliure! Gaudint d'un so de qualitat, oient i espectador des de diferents perpectives amb total
tranquilitat. Les actuacions es van solapar per donar respir al públic i
evitar les aglomeracions.
Amb uns artistes vius, molt connectats amb els fans i
assistents, amb potència i energia. Agraïts de tenir la
oportonitat de mostrar els seus treballs
en un espai on han tocat els millors músics de la història musical. Acostumats a actuar a sales de
concert de dimensió
moderada, amb un contacte molt proper amb els espectadors, van vibrar. 
Astrud i el col·lectiu Brossa,
Standstill, De la fe i Las flores azules (ella amb una faldilla de tul
cinturada preciosa), Sidonie, Els Amics de les
Arts (clar exemple de música independent, doncs es van auto-produir els
primer disc i el van patrocinar de manera totalment autònoma a través de
xarxes online), Love of Lesbian (disfressats o no, són els reis),
Mishima
(presentant el seu darrer disc), Mel, Hotel La Paz (de la comarca),
Mazoni, The
Unfinished Symphathy i Mürfila. Són alguns dels grups que vam poder
gaudir.
Una nit on no vaig parar de saltar, cantar i
somriure, una nit creativa, variada. En fi, molt bon recital musical,
però em quedaré amb; "La pluja no esborrarà el nus d'un camí ple de
petjades, però seguint les engrunes de la felicitat, serà més fàcil
arribar al mar" un regal i una diada molt especial.